Erasmus... fallit?

GUILLEM GARRIGA - Arbúcies

L'experiència de L'#Erasmus sempre te la pinten molt bé; coneixes gent nova, estudies però gaudeixes d'altres estímuls, vius una cultura diferent, etc. Ara bé, molta gent té problemes, ja sigui a l'hora de fer tràmits, quan s'ha de matricular, o fins i tot un cop es troba ja al país de destinació. I és que l'Erasmus també té una cara negativa, una part en què les coses no surten tan bé com és típic i tòpic, i no te l'expliquen enlloc.

I això té repercussions tant econòmiques com psicològiques en la persona, ja que el fet de marxar d'Erasmus comporta tot un desgast físic i psicològic. A més, no són pocs els recursos econòmics que has de destinar al projecte.

Doncs aquesta cara negativa de la moneda va viure la Ivet Costa, una estudiant de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona que va proposar-se marxar d'Erasmus a Itàlia, #Milà; però les coses no van sortir tan bé com s'esperava, de fet, no en van sortir ni una mica bé...

La Ivet va començar a fer els tràmits per marxar d'Erasmus el juny del 2017. En aquests tràmits hi constava la matriculació a les assignatures, a escollir segons la menció que volia obtenir ella, i va triar fer-les en anglès a la Universitat de Milà. Però tenia un problema: durant el primer semestre del 3r curs (cursat aquell mateix any) va suspendre una assignatura i no la va recuperar. A ella li van dir que no hi havia cap problema, que en altres casos s'havia fet una excepció i que podia fer-la quan tornes al segon semestre de 4rt.

Fotografia de la Universitat de Milà (Ivet Costa)

Ara bé, el mes de setembre, quan ella ja es disposava a marxar cap a Itàlia amb els seus pares i la seva germana (l'acompanyaven i hi estaven uns dies de visita) li van notificar que la seva matricula havia estat rebutjada perquè no havia triat l'assignatura suspesa a 3r, ja que segons la normativa de la #UAB no pots matricular-te en noves assignatures fins que no et matriculis també en la suspesa. Ella va anar a #Milà i va intentar gestionar-ho des d'allà, ja que tenia constància que en altres casos s'havia permès a l'alumne fer l'assignatura a distància.

Després de més de 15 dies a Milà sense obtenir una resposta del professor/a de l'assignatura suspesa a la qual es veia obligada a matricular, va decidir tornar i gestionar-ho des de Catalunya. Un cop aquí li van dir que havia de fer l'assignatura presencialment sí o sí perquè aquesta tenia una valoració del 60% de nota total presencial, és a dir, si no anaves a classe, no podies fer les pràctiques (60%) de la nota total, i ella no podia estar agafant vols cada setmana per venir a fer pràctiques.

A més, dues de les quatre assignatures a les quals s'havia matriculat a #Milà es van anul·lar just el dia abans de començar les classes (possibilitat que la Ivet no sabia que existia). I per si no n'hi hagués prou, una altra d'aquestes va canviar d'idioma, i ja no s'impartiria en anglès sinó en italià (i la Ivet no estava capacitada per fer classes amb italià).

La Ivet (segona per la dreta) i les seves amigues abans de marxar cadascuna a un país diferent d'Erasmus (Ivet Costa)

"S'anaven passant la pilota entre Universitats i cap de les dues m'oferia solucions..."

El resultat de tot això va ser que la degana de la Facultat de Dret li va donar la raó i va assumir part de la culpa de tot el que havia succeït, però no va poder fer res per solucionar-ho. Així que la Ivet es va veure obligada a tornar a viure a Catalunya i a fer totes les assignatures (incloent-hi la que va suspendre) a la UAB, perdent un trimestre sencer per culpa del procés, a part dels diners de les assignatures a les que es va matricular a Milà.

És només un dels molts exemples d'#Erasmus fallits per detalls o bajanades burocràtiques que no t'expliquen quan et parlen de les experiències #Erasmus, però que també existeixen i són possibles. La Ivet va perdre molts diners en vols, advocats, habitatge, manutenció, etc. i va patir un gran desgast tant físic com mental per tot aquest procés, que la va afectar negativament a la salut. Així que si voleu fer un #Erasmus... molt de compte no us passi com la Ivet!