Erasmus sense bitllet de tornada
- Erasmus Live
- 10 may 2018
- 8 Min. de lectura
Actualizado: 28 may 2018
XÈNIA HOMS & MARIA MORENO - Barcelona
Dinou anys a la butxaca i l’agost ja desembolcalla els vint. Justament a l’agost els vint es faran petits per Sònia Serra, estudiant de segon curs de pedagogia a la Universitat de Barcelona. Copenaghen es dibuixa a la seva mirada i s’explicita en el seu somriure cada vegada que dispara la paraula “Erasmus”. Encara en forma de mot, l’experiència es va coent a l’escriptori de la Sònia, replet de documents encapçalats per un trepidant “Before the mobility” vestit, encara, de certa temença. L’Erasmus de la Sònia es presenta com una vivència, de moment, amb bitllet d’anada, però qui sap si de tornada.
D’aquí pocs mesos la cultura, l’idioma i la gent que et rodejarà serà completament diferent a l’entorn d’avui. Quan marxes d’Erasmus?
Marxo el dia 16 d’agost cap a Copenaghen i començo classes el dia 20 d’agost.
Per quin motiu vas escollir Copenaghen? Què et va motivar?
Bé, primer cal dir que jo vaig escollir #Copenaghen com a segona opció perquè en primer lloc volia anar a Holanda, però Copenaghen em cridava molt l’atenció, ja que com a país nòrdic gaudeix d’una educació molt innovadora i trencadora comparat amb la d’aquí. Per exemple, una de les diferències és que allà no es paga per estudiar mentre que aquí, sí. També vull descobrir com són realment els processos d’aprenentatge d’allà.
Aleshores, el procés de selecció va precedit per un sistema de preferències semblant al de, per exemple, la Selectivitat?
Sí, es tracta d’un sistema de preferències en el qual has d’indicar les teves prioritats i aleshores es decideix en funció del nivell d’anglès que tinguis i que puguis acreditar.
Què opines del programa Erasmus en general?
El programa està bastant bé perquè et presenta, de manera general, moltes facilitats. Aleshores, crec que el problema d’aquest programa rau en com es dugui a terme des de cada universitat, ja que diferents centres ho organitzen de formes diverses pel que fa a ajudes i suports extres.
"Les ajudes són escasses. No et cobreixen l'allotjament, ni el menjar ni el transport."
Deixant de banda les dificultats, quines han estat les motivacions que t’han dut a participar-hi?
Doncs bàsicament el fet que sigui un programa becat. Cap altre programa de mobilitat et proporciona beques. Un altre punt a favor és que et premet escollir entre moltes ciutats europees.
El 2014 es van introduir dos nous criteris de selecció per poder optar a una estada Erasmus i per tant, per obtenir l'ajuda del programa Erasmus+: Tenir un total de 60 crèdits aprovats -nombre de crèdits corresponents a un any cursat- i acreditar un nivell de coneixement B2 d'un idioma estranger. Consideres que l'aprovació d'aquests nous criteris provoca que molts estudiants ja no puguin presentar la seva sol·licitud a l'estada?
Sí, ho crec molt fermament, de fet hi ha companyes de la meva classe que no han pogut accedir al programa perquè no tenien acreditat un nivell d’anglès, tot i que cal afegir que jo tampoc tinc acreditat el nivell B2 d’anglès.
"Existeix la beca AGAUR, però tan sols pots accedir-hi si tens un certificat oficial d'un nivell B2 en una llengua extrangera."
I com t’ho has fet llavors?
Vaig fer un examen per tal d’acreditar un nivell mínim. A més a més, hi ha algunes destinacions que només demanen acreditar un nivell B1 i #Dinamarca n’és una d’elles, per això hi vaig poder accedir. Però en no tenir el B2 no em donen algunes beques, com per exemple la de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Rercerca (AGAUR).
Possiblement per això també, pel que fa el sistema de preferències, t’han donat la
segon opció que vas escollir.
Sí, exactament, perquè en el cas dels Països Baixos es necessitava un nivell B2 i pel que fa la resta d’opcions, ja vaig escollir les que exigien un B1, ja que ja sabia que a l’examen que vaig fer no obtindria suficient nivell. És a dir, pots acreditar qualsevol llengua estrangera mentre sigui del nivell B2.
Pel que fa el cas espanyol, que n’opines que la mitjana de les ajudes econòmiques per la mobilitat d’Erasmus sigui de 250 euros?
Considero que és molt poc perquè, en el meu cas, Copenhaguen es dota d’un alt nivell i poder adquisitiu poblacional. Ara mateix estic buscant de manera incessant l’allotjament i per una habitació demanen 700 euros mensuals. Per tant, em reafirmo en què les ajudes són minses i sobretot escasses perquè, pel que fa al meu cas, no et cobreixen ni l’allotjament, ni el menjar, ni el transport.
Quant al teu cas, quines ajudes se t’atorgaran i en què consisteixen?
Existeix una ajuda procedent de la meva universitat que consisteix en 150 euros abans de marxar d’#Erasmus però només s’atorga als cent millors alumnes de totes les facultats de la Universitat de Barcelona i, per tant, és tot un repte obtenir-la.
Llavors, existeixen les beques que ofereix l’Estat, que és aquesta que ofereix els 250 euros. A banda, hi ha la beca AGAUR, que tan sols pots accedir-hi si tens certificat oficial d’un nivell B2 en una llengua estrangera, entre altres criteris.
Per tant, les ajudes venen donades per una motivació meritocràtica, és a dir, si et trobes entre els cent millors, optes a l’ajuda però sinó ja no pots accedir-hi. Per tant, per aquesta banda creus que també caldria millorar aquesta situació?
Sí, s’haurien de donar més possibilitats a nivell econòmic o almenys establir millor un rang de països , sobretot els països nòrdics com Dinamarca o Finlàndia, que tenen nivells adquisitius molt més elevats als d’aquí i crec que s’hauria de fer com un rang, ja que no és el mateix anar a Copenhaguen que a Romania i donar les ajudes d’una manera més justa.
Com és el procés previ a un Erasmus?
Primer de tot, em van fer una xerrada explicant totes les virtuts de fer un Erasmus un cop a la universitat als inicis de curs de l’any anterior, que era el primer. Més tard, tu fas la sol·licitud a la universitat on indiques cinc preferències de centres universitaris de destí. Llavors, en el cas de no tenir un dels nivells d’anglès exigits acreditat, has de fer una prova de nivell i entregar el teu currículum, l’expedient acadèmic i una carta de motivació. A partir de tots aquests documents, atorguen diversos punts a cada candidat i es disposen a dur a terme el procés de selecció.
Després, si la Universitat de Barcelona t’accepta i et proporciona una plaça, t’ha d’acceptar també la universitat de destí. Contràriament, si aquesta no t’accepta no pots marxar d’Erasmus. Aleshores, s’ha de completar el “Learning Agreement” o acord d’estudis, que es tracta de les assignatures que convalidaràs aquí respecte les que faràs allà. A més a més, ara exigeixen 30 crèdits exactes. Es tracta d’un procés totalment burocràtic.
I tot això ho estàs fent sola?
Sí. Des de la universitat no t’ofereixen gaire ajuda tot i que tenim una tutora assignada d’Erasmus però només et firma els papers que tu li entregues. A partir d’aquest moment, ja no fa gaire més. De fet, si necessito ajuda sempre sóc jo qui vaig darrere de la tutora ja sigui enviant correus, acudint a gestió acadèmica…
És la primera vegada que marxes a viure fora de casa?
Bé, jo sóc de Solsona i actualment visc a Barcelona per qüestions pràctiques, ja que és aquí on estudio Pedagogia. És per això que ja em sento una mica independent perquè no estic vivint amb els pares cada dia les vint-i-quatre hores. Tot i així, sento un respecte molt diferent que el que sento amb el fet de marxar d’Erasmus perquè et trobes allà sola, lluny de #Catalunya i sense cap mena de suport. Aquí almenys tinc els companys de pis, amics de Solsona i els amics fets a la universitat. En canvi penses en quan arribaràs allà i el “ara què faig?” ja s’ha convertit en una pregunta que ressona dia dia dins meu.
Com s’esta vivint a casa teva que te’n vagis d’Erasmus?
A la meva mare li agrada molt que me’n vagi. Creu que és una molt bona oportunitat per aprendre i créixer i que, ja que la tinc, que l’aprofiti. Alhora, també els fa molt respecte que marxi; diuen que em trobaran a faltar, i jo estic segura que també. Estic molt agraïda perquè sempre m’animen i es preocupen per com ho gestiono. De fet, ja tenen els vols comprats i tot per venir-me a veure.
Parlant de vols. La teva família té un vol d’anada i un de tornada, però tu només en tens un d’anada.
Sí, només en tinc un d’anada, el de l’agost, que em deixarà aterrar en el lloc que es convertirà en la meva nova vida durant uns mesos… O més.
Com és això?
La meva intenció inicial és tornar al desembre, però un cop allà si tinc la oportunitat i els recursos suficients per prolongar l’estada, potser m’hi quedo fins al juny. Tot i així, bàsicament dependrà de la meva situació econòmica en aquell moment, si deixo de rebre #beques o ajudes econòmiques, etc. Sobre la marxa.
Si tu tens un acord d’un Erasmus de mig any, pots decidir prolongar-lo?
Exactament, però l’allargament que tu facis estarà zero becat, és a dir, no rebràs cap beca a partir del moment que decideixes prolongar l’estada.
La convalidació de les assignatures porta anys caracteritzant-se per convertir-se en un tema atzarós del procés pre-Erasmus. En el teu cas, les has pogut convalidar totes?
La universitat de Copenaghen em va enviar un llistat d’assignatures, però no són de la meva carrera, ja que allà el grau de #pedagogia com a tal no existeix. Aleshores, n’he convalidat tres perquè allà cada assignatura té 10 crèdits i pertanyen a la carrera d’educació primària.
"La tutora és invisible, només l'he vista un cop i em sento desatesa."
T’ha resultat dificultós tot el tràmit referent a la convalidació?
Al principi quan em van passar la llista d’assignatures no vaig entendre de què es tractaven perquè mai ningú m’havia dit que a Copenaghen no s’impartia la meva carrera. Llavors, va sorgir la por de “i ara què faig?”. Així doncs, vaig decidir contactar amb la universitat de destí i vaig descobrir la inexistència del meu grau a la capital danesa, de fet, allà estudient magisteri, o bé educació social. No obstant això, a partir d’aquest punt d’inflexió ja vaig poder organitzar les assignatures respectives.
Consideres que la teva universitat t’ho ha posat fàcil?
La veritat és que no gaire. La tutora és invisible, només l’he vista un cop i em sento desatesa. No només jo, podria incloure molts companys i companyes que estan passant pel mateix.
M’has comentat que buscar allotjament és tota una Odissea.
Sí, i tant. En teoria, des de la universitat de destí t’han de facilitar un allotjament però encara no m’han notificat res. Llavors, tenint en compte que marxo a l’agost, ja fa temps que estic buscant alternatives. El problema és que totes són caríssimes. A part de ser molt car, també trobes centenars d’estafes per Internet i ja no saps de què pots fiar-te. Ja et fa mal espina quan trobes una oferta d’un apartament al centre per 600 euros entre dues persones quan normalment una habitació ja val aquests diners. És molt complicat. L’idioma també m’està resultant un obstacle afegit, de fet, perdo molt de temps traduïnt del danès a l’anglès.
Què li diries a algú que vol marxar d’Erasmus a Copenaghen i es troba al principi de tot el procés organitzatiu i burocràtic?
Li diria que ho faci però que sobretot busqui estudiants que hagin passat per aquest procés per tal que el puguin assessorar. Amb els meus companys coincidim en què hauríem d’elaborar un llistat per explicar realment tot el que s’ha de fer de forma clara i estructurada. Crec que l’ajuda és del tot necessària tenint en compte la invisibilitat d’un tutor/a que en teoria li pertoca aquesta tasca.
Tenint en compte els entrebancs amb els quals t’has anat topant, t’ha passat pel cap desistir i renunciar al programa Erasmus?
Definitivament, no. Tinc moltes ganes de marxar i estic convençuda que serà una experiència que valdrà molt la pena des de tots els àmbits, malgrat els tràmits, papers i maldecaps pels quals has de passar.
Més informació:
Comentarios