L'estada Erasmus: aventura i dificultats prèvies
- Erasmus Live
- 1 jun 2018
- 8 Min. de lectura
Actualizado: 4 jun 2018
EL REPORTATGE
MARIA MORENO, MARCEL VIDAL, XÈNIA HOMS & GUILLEM GARRIGA - BCN
L’Erasmus és, en la majoria de casos, una etapa molt gratificant dels estudis universitaris, però el procés que es duu a terme per assolir-lo resulta tot un món per descobrir. Hores i hores d’investigació de possibles destinacions, aconseguir allotjament a la ciutat assignada i temps dedicat a les gestions administratives exigides pel procés amb burocràcia entremig. Els protagonistes del procés pre-Erasmus tenen veu i alguns d’ells, l’invoquen en aquesta peça; des dels propis alumnes i les tasques que han hagut de fer fins als administradors del programa, que coordinen i executen tot tipus de funcions.
S’acosta un altre disset de juny. El programa Erasmus+ complirà anys de nou. L’any passat ja va culminar la trentena, i amb ella les experiències que se n’han derivat. El Programa original irromp l’any 1987 definit com un programa d’intercanvi que oferia als estudiants europeus la possibilitat d’aprendre i enriquir-se a l’estranger. Els anys posteriors s’han hagut d’engreixar per fer encabir l’amplitud i la envergadura que ha assolit un projecte que treia el cap amb algunes incerteses polítiques a instàncies europees.
El programa Erasmus arriba a la vida adulta després de trenta anys fent possible que més de cinc milions d’universitaris europeus hagin viscut l’experiència de cursar els seus estudis en molts països europeus. Tanmateix, un total de nou milions de joves de 33 països diferents s'han beneficiat del programa entre estudiants #universitaris més els estudiants de #màster, voluntaris i treballadors que aprofiten l'experiència per a realitzar les seves pràctiques. L’Erasmus significa - per a molts - una independència novella, que els fa aflorar un sentiment de pertinença a un indret nou i provoca el desenvolupament d’una consciència més oberta i col·lectiva que desemboca en un creixement personal d'allò més potent.
Participar en el programa, a més d’ajudar a millorar la competència lingüística en un idioma estranger, també ajuda a adquirir habilitats molt valorades dins el mercat laboral com la capacitat d’adaptació, el treball en grup o la resolució de problemes. Respecte aquest darrer aspecte, l'informe de 2014 d'Erasmus+ (Programa Europeu d'Educació, Formació, Joventut i Esports), explicava que els estudiants Erasmus presenten una taxa d’atur menor a la dels estudiants que no han participat en cap programa de #mobilitat internacional. Concretament, l’informe afirma que els estudiants que decideixen participar en un Erasmus tenen un 50% menys de possibilitats de caure en l’atur de llarga durada. Tot i els múltiples beneficis resultants de l’experiència, participar en un programa Erasmus no és senzill, atès que les places que les #universitats catalanes atorguen són escasses en comparació al nombre d’estudiants. A més, l’import econòmic que suposa l’estada per a les famílies juga un rol molt important en la decisió.
"Els estudiants que decideixen participar en un Erasmus tenen un 50% menys de possibilitats de caure en l’atur de llarga durada."
Segons dades de la Comissió Europea, Espanya és un dels països que més estudiants envia i que més alumnes europeus rep, però també és el país que atorga les #beques més baixes de tota la Unió Europea. Concretament, les beques espanyoles actualment comprenen una mitjana de 143 euros mensuals, mentre que la mitjana europea és de 272 euros. Respecte l’obstaculització econòmica que per algunes famílies suposen aquests programes de mobilitat internacional, José B. Parra, responsable tècnic de l’Oficina de Relacions Internacionals i Admissions a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Catalunya, considera que “s’ha avançat força en aquest sentit”. Constata que “fa anys, la gent marxava molt poc i hi havia poques dotacions econòmiques; ara hi ha més gent que marxa i les dotacions són millors. No estem en una situació ideal però tant des del punt de vista de la Unió Europea (UE) com a nivell dels estats i les regions s’han produït millores”.
Davant d’aquest panorama d’#ajudes públiques a nivell espanyol, molts estudiants es veuen obligats a rebutjar l’opció d’un #intercanvi de mobilitat per no poder assumir-ne el cost. Carla Márquez, estudiant d’Estudis Globals a la Universitat Pompeu Fabra que cursarà el curs vinent a París, cursar un intercanvi per una carrera amb una visió tant internacional com la seva és un requeriment essencial. Ara bé, Márquez explica que l’ajuda mensual per #Erasmus que li oferirà la beca de l’Estat és insuficient pel nivell de vida europeu. Un dels principals problemes amb els quals s’està topant abans de marxar a viure l’experiència és el de trobar un #allotjament assequible.
Per aquesta raó va decidir invertir en marxar tres dies a París acompanyada dels seus pares, per poder considerar les seves opcions possibles al propi terreny i iniciar les gestions pertinents. Segons la Carla, “las residencias privadas cuestan 700 euros, pero en muchas no entra ni la luz, el gas o el agua caliente por lo que tienes que sumarle gastos tuyos”. Davant els elevats preus de les residències estudiantils de París, la Carla explica que - totalment al contrari de com esperava - llogar una habitació en un pis compartit tampoc resulta una opció accessible i, molt menys, assequible, atès que “para empezar son muy caros y además, en las #inmobiliarias de París me han dicho que para poder coger un piso tienes que tener un garante que sea francés o que tribute en Francia, entonces es prácticamente imposible alquilar, porque si no tienes familia aquí no puedes alquilar un piso”.
Sigui quina sigui l’opció final cap a la qual es decanti, possiblement la despesa mensual que li suposarà viure el seu Erasmus rondarà els mil euros. Aquest fet obre el plantejament sobre si l’elevat cost de sufragafar un programa de mobilitat universitari es deu únicament a la destinació o bé, si es tracta d’un aspecte més arrelat a la falta de cobertura econòmica per part del país d’emissió d’estudiants, en aquest cas, #Espanya.
La despesa mensual que li suposarà a la Carla viure el seu Erasmus rondarà els mil euros
No obstant aquesta incertesa inicial, la visita a la ciutat que serà casa seva durant els pròxims nou mesos la recomforta i l'omple de seguretat. Si bé afirma que "trobar un allotjament assequible serà molt complicat, però venir uns dies a la ciutat et respon moltes preguntes prèvies i permet fer alguns dels molts tràmits que et toca fer".
En aquest sentit, José B. Parra, expressa que “la faceta econòmica està molt present a l’hora d’escollir si l’estudiant realitza o no un programa com l’Erasmus”. Parra també afegeix que “l’Erasmus preveu un ajut mensual que va per grups de països així com un ajut de mobilitat”. D’altra banda, Parra recorda que “el programa Erasmus, al contrari del que la gent pensa, no és un salari, sinó que pretén sufragar la diferència del cost de vida entre la ciutat d’origen i la ciutat de destí”.
"Trobar un allotjament assequible serà molt complicat, però venir uns dies a la ciutat et respon moltes preguntes prèvies i permet realitzar alguns tràmits."
L’Ona Corbera, solsonina de naixement i estudiant de tercer curs de Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha aterrat també de nou a terres catalanes. Praga i sobretot, la ciutat de Brno, ha estat la seva zona de confort durant quatre dies. Almenys és així la intenció amb la qual ha volgut assentar-se tranquil·lament sobre el terreny que a l’agost es convertirà en casa seva durant els dos semestres que dura el curs acadèmic.
“Vaig decidir volar a Brno perquè un Erasmus no es pot preparar 100% a 1700 quilòmetres de distància” afirma amb seguretat l’estudiant de Psicologia amb 21 anys acabats de complir. L’Ona tenir clar que volia marxar d’Erasmus tard o d’hora, bàsicament per aprendre anglès, per aquest motiu també ha optat per un país europeu i, a la vegada, com a experiència de cara a l’enriquiment personal. Per tant, República Txeca s’adequava al què buscava: estada de 10 mesos, llengua anglesa, cost de la vida més o menys assequible (molt similar al de Catalunya), una cultura de l’Europa de l’Est per descobrir, referències interessants…
“Vaig decidir volar a Brno perquè un Erasmus no es pot preparar 100% a 1.700 quilòmetres de distància”
Des de de davant de la Faculty of Social Studies de Brno ens comunica que l’experiència pinta bé, i la veu és acompanyada per una rialla tímida que se sent de fons al telèfon. La línia telefònica vibra tota ella, de felicitat, segurament. Va aterrar sense cap expectativa ni visió, és per això que ha esperat a rebre resposta per part de la ciutat i la contesta ha estat d’allò més agradable. El somriure tímid fa evidència de la naturalitat en què emprèn l’experiència, tot i que encara momentània i prudent.
Després de procediments burocràtics que van encetar-se tot just al novembre amb la tria de destinació, l’adjudicació del destí definitiu, el Learning Agreement i l’Application Form - infraestructura burocràtica que cal fer efectiva abans del dia 1 de juliol - és conscient que les expectatives poden canviar a mesura que avanci l’estada. El somriure entusiasta es difumina quan reconeix que l’adaptació no serà pas fàcil - ho revela sobre el terreny - però amb la predisposició de gaudir al màxim del programa. Rodejada d’esglésies i músics a peu de carrer, expressa l’amor a primera vista que #Brno li ha produït. La ciutat txeca es troba celebrant la Independència de #Txecoslovàquia que tradicionalment s’emmarca en una setmana de festa i ambient als carrers tal com es pot veure en el vídeo següent. Ho explica amb tot el to entusiasta i la fervor d’unes ganes emmirallades en unes expectatives d’allò més emocionants.
Tant la Carla com l’Ona ja han decidit llençar-se a una piscina plena d’aigua amb la seguretat de no topar contra el terra i no estrellar-se en una zona inicialment desconeguda. París i Brno les esperen amb totes les oportunitats que elles hi vulguin dipositar i amb la feina prèvia gairebé resolta després dels obstacles en tant que imminents i inevitables.
El Programa Erasmus implica una sèrie de dificultats que provoquen que molts estudiants es desdiguin a causa de la "mandra" que impliquen els tràmits administratius o per temor a l'experiència. I és que el fet el procés exigeixi una tramitació prèvia intensa provoca una certa inseguretat als estudiants que acaba desembocant en un refús de l'estada. No obstant això, realment no hauria de ser així. Una societat en tant que globalitzada i oberta al món exigeix unes gestions més tènues i fàcils, des del #lloguer de l’habitatge al país des destí, fins a la propia matriculació a les assignatures en la universitat d'acollida. Ara bé, la realitat no és aquesta.
Una societat en tant que globalitzada i oberta al món exigeix unes gestions més tènues i fàcils, des del lloguer de l’habitatge fins a la pròpia matriculació a les assignatures en la universitat escollida.
Les dificultats són moltes, masses, i impliquen que els estudiants perdin molt temps, temps que sol estar comprès en època lectiva i que implica perdre temps de realitzar feines, estudiar, entre d'altres. A més a més, si s’ha de viatjar al país de destió tan sols per fer les gestions de lloguer de l’habitatge i de #matriculació a la universitat, perds uns diners que no tornen. A part d’això, les relacions entre les universitats en l’Erasmus no són les més fructíferes i sovint apareixen errors en el reconeixement de crèdits, o fins i tot problemes a l’hora de matricular-te de nou a la universitat d’origen si has suspès alguna assignatura durant l’Erasmus. Tot això s’afegeix a que com a estudiant d’Erasmus t’enfrontes a un repte que implica una preparació psicològica, dubtes i fatiga acumulada per tot el que suposa. Estàs a punt de volar com la Carla i l'Ona enmig d'una ruptura de la quotidianitat barrejada amb inquietuds volàtils.
I què passa després? Romans? Persisteixes? En la majoria de casos, hi ha un retorn. Un retorn que tant l'Ona com la Carla encara el difuminen llunyà i ínfimament definit. Crèixer, al cap i a la fi, acaba sent el repte més turbulent i, alhora, apassionant de l'Erasmus. I de la vida.
Més informació:
http://www.lavanguardia.com/internacional/20170613/423373605700/parlamento-europeo-celebra-30-anos-programa-erasmus.html
https://www.theguardian.com/commentisfree/2016/sep/14/it-helped-me-grow-up-students-eu-erasmus-scheme-stay
http://www.eleconomista.es/ecoaula/noticias/8806689/12/17/La-Comision-Europea-reune-a-30-Erasmusbabies-para-celebrar-el-30-aniversario-del-programa-Erasmus.html
https://www.theguardian.com/education/2016/apr/01/what-student-life-is-really-like-at-a-spanish-university
https://www.eldiario.es/sociedad/Erasmus-bate-record-aniversario-participantes_0_605789997.html
https://www.timeshighereducation.com/student/blogs/student-blog-my-experience-international-student-university-geneva
https://elpais.com/sociedad/2012/10/03/actualidad/1349280512_768818.html
Comentarios