José Parra: "Països com Corea del Sud o Japó són destins molt atractius pels nostres estudiants"
- Erasmus Live
- 10 may 2018
- 7 Min. de lectura
Actualizado: 3 jun 2018
GUILLEM GARRIGA & MARCEL VIDAL - Barcelona
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB), José B. Parra és des de fa pràcticament dues dècades el Responsable Tècnic de l’Oficina de Relacions Internacionals i Admissions a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). que forma part de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC). Ha realitzat diverses estades formatives i professionals a diferents universitats europees i ha intentat transmetre a les diferents generacions d’estudiants d’enginyeria que han passat pel seu despatx la importància de realitzar un programa de mobilitat internacional. Considera que fer un #Erasmus o qualsevol altre programa de mobilitat no és una qüestió fonamental ni imprescindible en un grau, però creu que aporta una experiència, un aprenetatge i un coneixement que no es pot adquirir a l'aula.
Quina és la seva tasca exactament?
La meva tasca és doble: d’una banda, treballar amb la direcció a la banda estratègica i institucional. Això vol dir parlar amb les nostres universitats sòcies i establir convenis i acords que són els que possibiliten els intercanvis. D’altra banda, resoldre tot el que succeeix després que el conveni hagi estat firmat. És a dir, estem parlant de tot allò que té relació amb l’expedient acadèmic de l’estudiant: la matrícula, els ajuts, el reconeixement acadèmic de tot el que faran fora...
Com és la tasca de coordinació amb les altres universitats?
A #Europa, la tasca de coordinació amb la resta d’universitats és força fàcil. A Europa, hi ha una tradició de mobilitat internacional i això fa que parlem el mateix llenguatge. També hi ajuda les similituds dins la cultura europea; hem interioritzat què és el programa Erasmus, que és una gran fita i, per tant, tots sabem de què estem parlant. Tenim altres avantatges: estem a l’Espai Europeu d'Educació Superior i això implica que tenim la mateixa unitat de crèdit, que són els ECTS, tenim el suplement europeu i uns calendaris acadèmics que són bastant semblants i homogenis. En el cas de la UPC, tenim un avantatge addicional: a tall d'exemple, la robòtica o la mecànica de fluids són les mateixes a Espanya, França o Anglaterra. Això explica perquè trobar continguts semblants resulta bastant còmode i fàcil.
Quants alumnes d’enginyeria realitzen anualment un Erasmus?
En aquesta escola, uns tres-cents trenta estudiants, que representen el cinquanta per cent dels graduats. A tota la #Universitat Politècnica de #Catalunya, més de mil estudiants. Hi ha un equilibri entre els que van i els que venen. És a dir, aproximadament entre mil i mil-dos-cents alumnes van; aproximadament la mateixa xifra d'alumnes ve aquí a estudiar durant un semestre.
En quin curs del grau es produeixen més Erasmus o altres programes de mobilitat internacional?
Quan es va configurar el pla d’estudis, es va pensar que el semestre natural per marxar era el semestre vuit dels estudis, que és el segon semestre del quart any. No obstant això, a la pràctica els estudiants estan marxant al llarg del semestre set i del semestre vuit. Al llarg de la seva estada a un altre país, realitzen entre quinze i trenta crèdits ECTS que poden ser de matèries optatives, de matèries obligatòries... És important remarcar que la major part d’aquests tres-cents-trenta estudiants marxen un semestre del seus estudis.
La majoria dels estudiants escullen el programa Erasmus o trien algun altre programa de mobilitat internacional?
La majoria dels estudiants marxen a països europeus i aquests estats estan finançats amb el programa Erasmus a través de diferents programes europeus. I és que no hem d’oblidar que Erasmus és un programa de finançament. Principalment, implica que l’estudiant no paga la matrícula a la universitat de destí i té un finançament mensual. Tanmateix, també tenim mobilitat a Amèrica del Nord, Amèrica Llatina i a Àsia, que cada cop és més popular.
Què explica que els països asiàtics estiguin adquirint tanta popularitat?
A nivell tecnològic, països com Corea del Sud, Japó, Singapur, Índia... són destins molt interessants i molt atractius pels nostres estudiants.
Els països emergents asiàtics han adquirit força popularitat els últims temps ja que, en primer lloc, són països extremadament segurs. En segon lloc, tenen l’oportunitat d’accedir a una experiència força diferent respecte la nostra cultura.
Quin pes té el component econòmic per part de l’estudiant a l’hora de decidir si realitza o no un programa de mobilitat internacional?
El component econòmic està molt present a l’hora d’escollir si l'estudiant realitza o no un programa de mobilitat internacional i, en cas afirmatiu, la destinació. No és el mateix elegir una destinació europea que escollir-ne una que està fora d’Europa. El programa d’Erasmus, a tall d’exemple, preveu un ajut de mobilitat en funció de la durada de l’estada. A més, aquest programa preveu un ajut mensual que va per grups de països; n’hi ha tres i va de més barat a més car.
El programa Erasmus, al contrari del que la gent pensa, no és un salari sinó que pretén sufragar la diferència del cost de la vida entre la ciutat d’origen i la ciutat de destí.
D’altra banda, els estudiants que es troben en una situació econòmica més desafavorida tenen accés a un complement de mobilitat. Nosaltres procurem finançar amb fons propis aquells programes de mobilitat internacional que no estan finançats com Erasmus. És a dir, regions del món com Àsia, Amèrica Llatina, Amèrica del Nord, etc. És cert que, tot i haver-hi força complements, algunes famílies han de fer un esforç econòmic. Es tracta d’una qüestió que hauria de preocupar a la classe política. Segurament, les dotacions haurien de ser una mica més grans.
Creu que s’han pres poques mesures per anar erradicant l'obstaculització econòmica que suposa un programa internacional d'aquestes característiques per algunes famílies?
S’ha avançat força en aquest sentit. Fa anys, la gent marxava molt poc i hi havia poques dotacions econòmiques; ara hi ha més gent que marxa i les dotacions són millors. No estem en una situació ideal però tant des del punt de vista de la Unió Europea com a nivell dels estats i les regions s’han produït millores. És evident que estem millor que fa deu o vint anys.
Li sembla bé que un dels criteris a l’hora d’escollir destinació d’Erasmus siguin les qualificacions i no altres aspectes de l’alumne?
Hem d’entendre que entrem en un món competitiu i que el nombre de places és limitat. Per tant, si en un lloc només hi ha dues places, hi hauran d’anar els dos millors estudiants. A la majoria d’oficines de relacions internacionals de les diferents facultats hi ha una sèrie de criteris de selecció o priorització. És inevitable i el criteri més estàndard acceptat són les qualificacions de l’estudiant, que són independents dels recursos econòmics de la família. El que em preocuparia és que hi hagués gent que es quedés fora i que es quedés sense cap destinació. Hi ha destinacions que són més atractives i són on tothom vol anar i n'hi ha d'altres que estan menys sol·licitades; l’estudiant pot demanar fins a set places i ningú que vulgui marxar es queda fora. A més, dins l’Erasmus Estudis hi ha l’opció de realitzar pràctica en alguna empresa, que permet a l’alumne realitzar tasques en una empresa estrangera. Les pràctiques que realitza l'estudiant en una empresa se les ha de buscar ell mateix. En aquest sentit, la competència és seva i si ets capaç de trobar aquella empresa o centre de recerca, pots rebre una retribució que és compatible amb l’ajut Erasmus. Per tant, la competència és amb tu mateix.
Quins són els destins més sol·licitats?
El Regne Unit i Irlanda ho són però són països que històricament han participat molt poc en el programa Erasmus. Els altres països on es parla bé la llengua anglesa i que són molt populars són els països nòrdics, Suïssa, Països Baixos, Bèlgica... tot i que hi ha bones destinacions també al centre i a l’est d’Europa on es poden fer bones formacions en angles, però també en alemany, italià o francès, que són les llengües que els estudiants poden parlar.
Els destins més escollits a Europa són aquells països on es poden desenvolupar el treball de fi de màster o assignatures en anglès.
També és important destacar els Estats Units ja que es una destinació històricament molt demanada. I, últimament estan adquirint força popularitat els països asiàtics on no hi ha gaires assignatures en anglès però pots realitzar-hi treballs de fi de grau o de màster sense cap mena de problema.
Creu que surt igual de qualificat un alumne que ha realitzat un Erasmus o un altre programa de mobilitat internacional que un que no n’ha realitzat?
Jo sempre dic que l’alumne que marxa d’Erasmus, marxa d’intercanvi i com més temps millor. No només pels coneixements acadèmics, sinó també perquè aprens altres formes de treballar, adquireixes coneixement en un entorn multicultural, estàs en una cultura diferent i, per tant, has de solventar qüestions que no passen dins de l’aula com anar al metge o a comprar el pa. Per tant, tot això és un creixement personal amb habilitats en tots els sentits. I amb això no vull dir que qui no marxa no estigui format, però penso que està molt millor formada una persona que ha marxat fora, que ha trencat prejudicis, que ha perdut la por d’estar fora de casa seva i que ha perdut la por a estar en un entorn diferent. Aquesta "prova", encara que sigui per tornar al teu país d’origen per treballar, és un rendiment o un bagatge que té qui ha marxat. I marxar no és marxar de turisme. És marxar en una estada més llarga. És aquella sensació que tens quan portes unes setmanes allà i no estàs de turista sinó que estàs i formes part d’allò.
En línies generals, en la majoria dels graus és important fer Erasmus, però en el cas d’Enginyeria encara ho és més perquè en el món globalitzat en el qual vivim avui en dia, un enginyer pot treballar a Madrid, Londres...
Exacte, en el món de l’#enginyeria és molt habitual. I sobretot els estudiants a una edat molt precoç, ja saben que això passarà. Hi ha molts estudiants que estan al començament de la carrera i ja tenen un molt bon nivell d'anglès. Tots tenen el First Certificate in English (FCE) i fins i tot alguns tenen el nivell Advanced. Ells tenen molt interioritzat que poden acabar els seus estudis i no treballar a l’àrea de Barcelona ni a la resta d’Espanya.
Si hagués de convèncer a un estudiant dels avantatges de realitzar un programa de mobilitat internacional, quins li'n diria?
Un dels avantatges que té realitzar un programa de mobilitat internacional és que existeixen també les dobles titulacions, les quals permeten tenir la titulació de la universitat d'origen i de la universitat de destí. Actualment, aquest conveni el tenim amb altres universitats europees, els Estats Units, Xina i Canadà. Actualment, aquesta doble titulació constitueix una acció estratègica de moltes universitats. En aquest sentit, també és important dir que cada cop més estudiants d'universitats de la resta del món estan realitzant el programa Erasmus, que permet captar molt talent que prové de fora d'Europa.
Més informació
Comentarios